Quico Sabaté: sense destí

En Sabaté viu exiliat a França, però des que va acabar la Guerra Civil no ha deixat mai de fer incursions a Espanya per intentar derrotar el feixisme mitjançant l’únic mètode que coneix i considera efectiu: l’acció directa. Per Nadal de 1959, en Sabaté té quaranta-quatre anys, està malalt, cansat i deprimit. Tots els seus companys de lluita han mort, i també els seus germans, un pes que carrega a la consciència. Tanmateix, no pot abandonar la causa i, desobeint tots els consells, decideix tornar a Espanya, travessant la frontera a peu, com sempre ha fet.